A la teua bandera

Com una pedrada al vidre d'una gàbia amb vides tristes La platja sense banyistes per poder fugir dels mites Com un vers que m'escolta allí on la ignorància és sorda Una banda sonora quan el trist silenci m'enfonsa Com un cant que no afina però és la melodia més dolça Un record que acompanya quan la soledat m'incomoda Com un conte antiprincesa quan la realitat ofega Un retorn a la infantesa quan la vida adulta pesa La foguera del nàufrag quan la nit més freda visita L'ametller que ha florit enmig d'una pintura ben grisa Com la llàgrima més solidària que rega la vida Un somriure de perles que llueixen a la fosca mina I és que canto a la teua bandera que oneja alegria, coratge i tendresa És la teua bandera que oneja estima, bondat i enteresa És la teua bandera: representa la meua pàtria vertadera És la teua bandera: que onege a tots els pobles del planeta I és que canto a la teua bandera que oneja alegria, coratge i tendresa És la teua bandera que oneja estima, bondat i enteresa És la teua bandera: representa la meua pàtria vertadera És la teua bandera: que onege a tots els pobles del planeta