La Lluna Té Dos Cares

La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules I tu jugues sabent el perill de les matinades La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit Ens coneguérem una nit de setembre Lestiu de Sant Miquel a les terres de lEbre Vaig caure com un tòfol al teu parany Mentre em donaves del teu xampany Imaginava una nit memorable Parlàvem i rèiem de coses banals Tu volies algú biodegradable I jo estava en el lloc i el moment adequat I vaig donar el meu cos a la ciència Tectònica de plaques i fricció fins a lendemà Les hormones en estat defervescència Fam teníem fam! La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules mostre les meues cartes I tu jugues sabent el perill de les matinades La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules Totes les teues fases De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit Comença el segon acte Estires i alces el teló Saps que la carn és dèbil I aprofites locasió Ens trobem altra vegada En plena ebullició I consumem la fusió És la caricatura sobre lamor Decàleg de fracassos i de triomfs Una història bonica sobre el dolor Una crònica absurda. Vine-ten a ma casa A jugar a lscalextric Farem eslàloms frenètics I cremarem els joysticks Vine-ten a ma casa Farem pastís de carabassa I omplirem la vesprada De suor i ressaca!