Cendres

Allà on renaix de les cendres, allà on renaix de les cendres, el meu País Valencià... Cal un opressor per ser oprimit, no serà Goliath qui mate David, ens han socarrat, però estem ací, seguim expandint el verí, pimentó farcit. Re-sis-tim, brollant de cendres, terra de rica cultura, de faves tendres, dolor a pólvora, bon beure, bon menjar, d arròs a la taula de dilluns a divendres. Les caniques pillant pols, el trinquet en runa, lesmorzar amb aigua-sal, entrepà i fortuna, herbero de Bocairent o de Beneixama, oli doliva pa fregir com si mos sobrara. Al meu poble sempre es fa la millor paella, es parla el millor valencià, la millor recepta, ens volgueren fer fora, però som la prova de què no! I en Atzeneta dAlbaida, i en Atzeneta dAlbaida... Allà on renaix de les cendres, allà on renaix de les cendres el meu País Valencià... Pa un dia que neva, pa un dia que cau, la penya sescaqueja no hi ha qui vaja a currar, que si ara em pica que si ara em cou, magafe una mona i ací et trenque lou. Mirant a València ens foten Alacant, i mirant cap a dalt ens foten per avall. la lluna estarà, la lluna estarà per sempre. La mediterrània ens banya lànima, cada nit de lany hi ha un cel il·luminat, castells a cada vila en terra la meitat. I en Atzeneta dAlbaida, i en Atzeneta dAlbaida... Allà on renaix de les cendres, allà on renaix de les cendres el meu País Valencià...