Quan et vaig conèixer

Fa tants d'anys que ens coneixem De petit tu m'agradaves Ja fa temps que no parlem Però hi ha coses que no canvien Ens veig en una foto de petits Fent castells a la platja Fa temps que vull saber que n'és de tu Un atac de nostàlgia Un, dos, tres Quan et vaig conèixer Tot era més fàcil Érem dos nens jugant a ser adults I hem crescut junts, plegats I hem evolucionat Ara que ja som grans Vull tornar a aquella fictícia realitat Veig el teu watts als meus contactes Temptador Escric un missatge, però el borro Estic dubtós Passen els dies Segueixo igual Tinc aquell cuquet que em demana Li has de parlar Li has de parlar, li has de parlar Li has de parlar, li has de parlar Li has de parlar, escriu-li ja, ja, ja Li has de parlar, li has de parlar Li has de parlar, li has de parlar Li has de parlar, escriu-li ja, ja, ja I li escric"Ei maca! No sé si em recordes, han passat tants anys Res, et volia dir que, si vols, podrem tornar a quedar en aquell bar Que anàvem a esmorzar cada dimarts Que sí! Que a primera hora teníem classes de, de Bueno, que si pots, si no és igual, tu ja em diràs" Quan et vaig conèixer Tot era més fàcil Érem dos nens jugant a ser adults I hem crescut junts, plegats I hem evolucionat Ara que ja som grans Vull tornar a aquella fictícia realitat"Hola, Marc! Com estàs? Sí, ha passat tant de temps, la veritat, que t'he trobat a faltar Clar que ho recordo, oi tant! Que anàvem cada dimarts Abans d'entrar a classe de català, de la Roser Gavà I esmorzàvem croissants Tinc tantes ganes de veure't, Marc. Quedem demà?" El que no sap És que jo no soc Marc S'ha equivocat Crec que m'està començant a oblidar Quan et vaig conèixer Tot era més fàcil Érem dos nens jugant a ser adults I hem crescut junts, plegats I hem evolucionat Ara que ja som grans Vull tornar a aquella fictícia realitat Tinc tantes ganes de veure't, Marc. Quedem demà?