Heura

Veus com l'heura reviu A dins un maig un tan ennigulat Dins les tempestes Estira els braços I et conquereix A dins el teu terrat. Seus, et quedes captiu A dins el teu niu Quan ella ha aflorat Les seves gestes Les pases ocultes Cap aquell lloc Que sempre ha somiat. Branques d'on surten més branques Que treuen més branques Intentant tocar. Aquell racó que el vespre no es glaça On la claror s'hi passa just després de berenar Creus que per fermar uns fils Damunt uns raïls Ella sabrà per on és que ha d'anar Però la corda es desfà I bella serp t'enfilaràs Esdevindràs un altre mortal Branques d'on surten més branques Que treuen més branques intentant tocar Aquell racó que el vespre no es glaça On la claror s'hi passa just després de berenar Aquell racó que el vespre no es glaça On la claror s'hi passa just després de berenar