Direm [Direm nosaltres]

No apel·lem la sort sinó al coratge de guanyar-nos el dret de tenir sort. La sort d’estar ben vius i obrir les ales del verb i dir les coses pel seu nom. Dir-ho també si el vent ens ve de cara, si ens amenacen amb lleis i barrots, si ens sobrevola l'ombra d’una espasa, si voldrien apagar-nos el so. Per tots els altaveus i sense pausa, direm els versos que ens reclami el cos, direm els mots que diuen l’estimar-se, direm la llum que puja del subsol. Direm l’orgull bàrbar de ser nosaltres, direm que a poc a poc ens ‘nem fent forts, direm que cap paret serà prou alta si una abraçada amiga ens porta a port. Direm que anem omplint carros i barques, que no ens espanten gens ni llamps ni trons, i el més bonic de quan siguem a plaça serà venir donant la mà a tothom.