Aeròlits

tenc un bosc sembrat a una pastera tenc ses celles i tenc un mal de cap tenc sa lluna que va gravitant i me fot, m'enlluerna i m'enfad sa matèria que no passa de llarg sa misèria no fa es peix més humà he regat ses plantes per si creixen anant alerta, no les vull ofegar sa mesura de ses meves mans són poals, cossiols i bassals es aeròlits que illuminen el cel se confonen amb ses llums de l'infern i ses plantes entren en floració i me sent millor...