Finals

Quina misèria, quin berenar: l'aigua del ministeri no ens bastarà un aqüeducte massa romà, tot el líquid del conducte, ni per començar. Un darrere l'altre, huracans amb noms humans ens despentinen i ens fan mal. Quin microclima més tropical, la mar és una piscina i el cel un hangar. Contes i faules sense acabar, tots els llibres són paraules juntes per atzar. Un darrere l'altre, escalons i escamots de crancs se fan enfora com bumerangs. Els finals són tots iguals: capses i cotxades, rodes i pals. Jo no sé què faig aquí ni sé com hem acabat així.