Foc I Gel

Quan et busque i et trobe, ai!, jo em desfaig... Quan tacostes i em toques, ai!, tu tapagues... Jo, com una nit dhivern, una glaçada a lestiu, com un terròs al gin que va surant seguint aquell llumí que és cada cop més gran i guia el meu camí. Jo, que ja veig el final, que arribe a distingir la silueta amb els dits i salte per véncer lesglaó, prepare aquell petó que havia guardat tant de temps al cor. Quan et busque i et trobe, ai!, jo em desfaig... Quan tacostes i em toques, ai!, tu tapagues... Les besades glaçades no arriben mai. Abraçades que fonen el cor gelat. Veus a lhoritzó l´hivern i et fa ballar els cabells, que són de foc calent que va cremant tot el dolor que sents i que no et deixa oblidar aquesta nit de fred. Veus com tot es va entelant i ja pots distingir la silueta amb els dits, abaixes i sesdevé el final ballant aquesta dansa, cançó de foc i de gel, damor i enyorança. Quan et busque i et trobe, ai!, jo em desfaig... Quan tacostes i em toques, ai!, tu tapagues... Les besades glaçades no arriben mai Abraçades que fonen el cor gelat.