He obert una porta

He obert una porta al cel del teu món i he pintat finestres, amb pinzells de cartró. He deixat pels racons el fruit del meu amor i he furtat una rosa per deixar-te-la al caixó. Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions. Vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons          vull amar-te i discutir-te sense tebiesa ni remei que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem. He comprat una bústia per escriure't cada cop, he plantat violetes als planters del balcó. He omplit els armaris amb les mels de l'amor i he penjat mil estelades per guarnir cada racó. Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions, vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons vull amar-te i discutir-te sens tebiesa ni remei que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem. I si et mirara cada dia com si no existís demà i si et besara cada cop com el primer que et vaig besar i si abaixara els estels per dibuixar-te'l a la pell i si amagara els meus defectes sota l'ombra dels anhels He obert una porta al cel del teu món