Tempestatibus

Cau la pols entre els meus dits. Cau la pols entre els meus dits, que res no dura per sempre. Plora el cel adolorit. Plora el cel adolorit aigua de pena perenne; i ara la pena es fa costra, i ara la pena es fa costra mentre sassequen els rius. Mentre sassequen els rius. Com desféieu casa vostra. Com desféieu casa vostra, cobrint el dia de nit... I comença a escombrar laire una nuvolada obscura: ja no il·lumina cap sol. Les cendres de la memòria, el record que el vent semporta, el cant del llamp i del tro. I comença a escombrar laire una nuvolada obscura i sextingeix lhoritzó. Ja no cante per la veu, ja no cante per la vida, perquè el silenci ha cobert els racons de lalegria. Ja no sent la meua veu, sha ensordit la meua vida; el silenci ha fet concert on sonava lalegria. Com desféieu casa vostra. Com desféieu casa vostra, cobrint el dia de nit... I comença a escombrar laire una nuvolada obscura: ja no il·lumina cap sol. Les cendres de la memòria, el record que el vent semporta, el cant del llamp i del tro. I comença a escombrar laire una nuvolada obscura i sextingeix lhoritzó. Ja no cante per la veu, ja no cante per la vida, perquè el silenci ha cobert els racons de lalegria. Ja no sent la meua veu, sha ensordit la meua vida; el silenci ha fet concert on sonava lalegria.