Tremole

Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole Tremole amb l'escalforeta de sentir-te a prop i forta com el primer cop. Tremole Com quan ballàvem la dansa, abraçàvem el canvi a la plaça. Tremole amb l'oloreta del cafè, dels teus ulls, llavis de mel, Com gota de gel que regalima al ventre i es va desfent. Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole. Quan et veig prendre els carrers dels amants omplint-nos de goig de Quart a Serrans. Tremole quant et recorde a aquell banc bevent descosits, descamisats. Tremole rodolant pels teus cabells, bucles negres, bruna pell deixar-nos fer i perdre el seny i tremolem. Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole Encara vivim sense pensar Encara pensem que ens eixirà Encara eixim lluny per descobrir-nos Encara eres vent que em fa navegar Encara naveguem per aquell ball Encara ballem quan em fas volar Encara volem per un dia de març Encara no he deixat de tremolar Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole