Trens

Els teus ulls no em miren però saben molt bé Que han calgut deu mil hores per entendre el que se Crits i plors i esbroncades i abraçades també Nits de no dormir gaire, nits de no dormir gens Fulls en blanc que tot d'una s'omplien de trens De planols, d'esquemes, de colors sense fre Un tecleig tan frenètic que no te aturador Una queixa, una crida, d'ajuda o de por No se veure un futur sense tu, I tampoc se si m'agrada gens Podria veure la vida com tu Si parléssim de trens La passió enfervorida que no entén de lliçons Els somriures finals que es fan entenedors Caminant sense traça, ni ritme, ni fi Anticipant les sortides, recordant els destins Puc estar al teu costat durant hores Envoltat d'un silenci esquinçat Pel soroll del teus dits al teclat I que no passi el temps No se veure un futur sense tu, I tampoc se si m'agrada gens Podria veure la vida com tu Si parléssim de trens No em' preocupa que puguin pensar Els qui et veuen parlar al caminar Si em' demanen quina es la raó Els hi parlo de trens No se veure un futur sense tu, I tampoc se si m'agrada gens Podria veure la vida com tu, Si parléssim de trens