Dòcils

Jo voldria que acabes el món Deixarme de cabories I de malsons I a la nit, quan tot és fosc No pensar no recordar els trons Jo voldria oblidar el teu nom Poder recordar aquell vell amor Dolç I fugaç, trist I real I ara el que vull és tornar a ser jo I si et dic que lo nostre podria haver estat fàcil Que no teniem per què fer-nos tan fràgils Que en l'amor I la guerra tot val, fins I tot fer l'imbècil Que ni tu ni jo mai serem dòcils Jo voldria que parés el ressó No haver de reciclar acords Que aquella vella cançó Seguís vigent, cantar-la tots dos I si ara som estranys ho vam intentar sense èxit Tampoc passa res, no som els primers ni els últims I si ara estem així és que potser no era tan idílic Ni som, ni serem, ni estarem I si et dic que és normal fer-te mal decidint a qui estimes Que en la gran confusió de l'amor no sempre atines Com la sorra que el mar s'acaba emportant, no sóm res insòlit Que ni tu ni jo Mai serem dòcils Mai serem dòcils Mai serem dòcils