The Sound of Silence

Hola amiga de la nit voldria parlar amb tu adormit el meu cap porta un regust trencat de la imatge d’aquells sons blindats i que resten en el cor i en el cervell s’hi ha quedat En el so del silenci I entre somnis que no veig vaig per carrers molt estrets sota la claror d’un fanal blanc Miro enrere i veig el fred glaçant M’enlluerna el seu foc que en la nit va tocant En el so del silenci I en les brases nues veig deu mil veus o potser més gent que parla molt i no diu res gent que escolta i no sap escoltar gent que escriu les cançons que mai ningú cantarà En el so del silenci En el silenci de la nit tot ha quedat adormit i un llampec que creua el cel esclatant obre els ulls als cecs que estan mirant i els que hi veuen queden muts tot escoltant En el so del silenci"