Cançó del desert

En el desert de cara buida totes les flors tenen espina. Conec un lloc en la seua esquena, mitat oceà, mitat arena, on la sal cura tota pena. En el desert de nit tancada la llum d'un far m'arrossegava fins una platja en les seues cames, mitat divines, mitat humanes. En l'abisme d'una lluna plena, a la vora de la mar serena, on la sal cura tota pena. -Ja no em vols gens- dius amb el teu somriure, perquè saps que sé quant t'agrada que t'ho diguen.