El meu amor es diu Dolors

Fera i flor: al mateix jardí un sol batec de cor. Ella és el matí, ella és un bressol, desfullant les nits va engronsant totes les pors. Ferma però suau Ferma però suau com la pluja quan cau. Fusta i sang: ella és un pinzell, ella és un arrap. De vernís lluent va cobrint els anys, ella és un martell ella és un cotó mullat. Va fent nou lo vell Va fent nou lo vell Va fent nou lo vell i va fent vells els mals.