La gràcia que tens quan camines

Cau el sol com una poma dolça al cel. Blau indolent, la vida sembla suau quan mire la gràcia que tens quan camines. Ja saps: jo era un pesimista crònic. Abans tot era espantar dimonis i ara no canvie la gràcia que tens quan camines. Vaig cremar les llibretes i tots els versos vells van volar amb les cendres. Oh oh A través dels teus ulls tot és nou. Uh uh M’ha travessat el cap un feix de lum. Ja no camine més a palpes. M´he tatuat l´estela juganera del teu pas: tu sempre per camins assolellats. Cau el sol com una poma dolça al cel. Blau indolent, la vida sembla suau quan mire la gràcia que tens quan camines. Oh oh A través dels teus ulls tot és nou. Uh uh M’ha travessat el cap un feix llum llum llum.