Pel jardí de les espines

Pel jardí de les espines anem ballant. Van morint roses divines al nostre pas. Si el món és una ferida que va sagnant ballarem fins que la terra siga un riu de sang. Pel jardí de les espines, bombes per flors. Ballarem fins que les nostres vides siguen records. Si el món és un foc de fira que es va fent gran ballarem fins que la terra siga el cor d’un llamp. Els homes quan estimen arranquen les flors dels jardins deixant només espines. Perdoneu, germanes bruixes, mares i amants per desfer amb botes brutes flors tan fragants. Fills del sol, sempre fent ombra; no aprendrem mai. Del bressol fins a la tomba vos farem plorar. Els homes quan estimen arranquen les flors dels jardins deixant només espines.