Penjats d'un núvol

Hui he vist un documental d’un doctor que diu que dins de vint o trenta anys podrem estar vius per sempre tots penjats d’un núvol mentre els nostres còssos tendres ballen al sol He tremolat per un moment (no em fa por la mort em fa por el glop de fred; jo vaig vindre dins d’un ventre no penjat d’un núvol mentre els nostres còssos tendres ballen al sol) Em preguntes si podrem tornar a la vora de la mar aquella abraçats com bèsties de vint anys per sempre més per sempre Com vampirs de cel obert, ombres clares d’un estrany futur-passat-present asseguts mirant el vespre els dos penjats d’un núvol mentre els nostres còssos tendres ballen al sol Em preguntes si podrem tornar a la vora de la mar aquella oblidats com peixos sense edat per sempre més per sempre.