El Joc del Món

Ja hem despegat La guerra ens ha deixat petjades Desapareixen mentre el temps desdibuixa el meu dol Hem volat tan alt Que ja no queden més silencis I els crits ressonen dins d'aquells salons on solíem ballar I sents el vent Acariciar velles façanes Mentre la gent mata per cendres I sents el pas del temps Cercat a grisos escenaris Dins de parcel·les anegades per nosaltres Ens ofeguem entre plàstics de colors Creiem ser conqueridors Mentre boscos i animals moren de pena Quan ens falta l'aire I és tambaleja el més apreciat Les pells es muden Despullant els cors gelats A un tendre món De vida i passió I al mar cauran Aquells valors Que vam deixar Ja de plorar I ara que ens falta l'aire Avui trenquem totes les regles d'aquest món Un cel obert per sostre Desterrarem totes les pors Per fer front als temors i jugar fort, al joc del món I ara que ens falta l'aire Avui serem l'última peça d'aquest joc Un cel obert per sostre Esperarem a la foscor com un llop al seu bosc I caçarem al caçador