Postals

Mires Per què no queda res Sols queda gent corrents Amb presses Trobes La màgia dels carrers Mirades Innocents Ens marquem carreres Tot és frenesí i poca pau Convertint-nos en esclaus de la ciutat Postals, paisatges No m'ho crec i quan soc al treball M'imagine viatjant per mons llunyans Vull sentir els peus mullats al riu Ballar sense trobar motius I sentir de nou un vell amor d'estiu Vull cantar fins a esgotar la veu Notar el vent entre els cabells I acomiadar la por per no mirar-la més I a la calor d'un foc d'hivern Entre muntanyes àrides Vull escoltar històries càlides Amb la passió de dos amants Recuperar aquella sensació D'accelerar Sentir el mar, tornar al poble Sentir la vida arrugar les mans Sents la verticalitat del temps Que tan lleu com un sospir Pinta de llum i obscuritat Tots els moments cada desig Sents, cada detall és un present És el somriure d'un xiquet Un capvespre amb els teus L'amor pur d'una mare que crida al carrer