Nanana

Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Ja no suporto més silenci L'abisme que tenim a dins Reneix i es fon amb l'infinit Tanco els ulls i ell em mira a mi Ja no correm cap a l'incendi S'han inundat tots els camins De les mentides que ens han dit Paraules que s'han tornat crits Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana No queda fe, no queden reis, ja no hi ha guerres El sol no escalfa, el gris s'ha empassat la ciutat Ja no plou mai al bosc on les ombres passegen La pols als ulls no em deixa veure més enllà Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Na Na Nanana Nanananananana Passa d'estiu a hivern, tardor, no sé quin dia és La primavera fa molt temps que ja no és el mateix Perdut enmig del laberint del que podria ser No queda res, ni cap paraula, tot s'ho ha endut el vent Passa d'estiu a hivern, tardor, no sé quin dia és La primavera fa molt temps que ja no és el mateix Em torno a pedre entre els records que no tindré mai més Torres de fum, dunes de cendra i s'enverina el cel I ballo Per primer cop i últim No em fa por res i sento Que he trencat totes les cadenes Que jo em vaig fer Sense saber per què Sense saber el perquè