Copenhague

Ell corria, a caminar no el van ensenyar guiat per les llums pàl·lides ella escapa de miratges i hores de més aeroport, uns que venen, i altres se'n van Igual que Alícia a la ciutat El coratge per marxar la por arribar Pluja en el canal, la corrent ensenya el camí cap al mar ara que tots dormen Deixar-se portar, dius que sona massa bé jugar a l'atzar mai no saber on podries acabar o començar Un instant mentre tots els turistes se'n van un tren de matinada que va dibuixar la frontera entre sempre o mai més Pluja en el canal, la corrent ensenya el camí cap al mar ara que tots dormen ja! Deixar-se portar, dius que sona massa bé jugar a l'atzar mai no saber on podries acabar o començar Ella dorm després del vendaval No es va llevar la roba. Somiant amb despertar Ella en altre temps i en altre lloc Deixar-se portar, dius que sona massa bé jugar a l'atzar mai no saber on podries acabar o començar