El Nen Que Era Ahir

Hep, hep, hep Uuuuhu He viscut enganyat He pensat, he cantat Que vivia en un món sense esperança Ara et puc explicar Que el passat és passat Que l'abans és abans i ara visc per l'ara He menjat de la poma He despertat del coma No més mal d'amors ni anyorances He sortit de la cova He mamat de la lloba I ara és la meva ciutaat Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir He somiat dàlies i he cagat roses M'he cruspit l'Arc de Sant Martí Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir I he sentit com cridava i jugava Aquell nen sota el pi He inventat nous camins M'he pujat pels pins De la fantasia més esporàdica Són premis de marfil D'elefants de cotó i fil I no m'ha calgut caçar cap ànima Mai no he desitjat Un present tan estimat Com el que visc, araa Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir He somiat dàlies i he cagat roses M'he cruspit l'Arc de Sant Martí Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir I he sentit com cridava i jugava Aquell nen sota el pi Des de la part davantera d'un cotxee Des de la part davantera d'un cotxee Des de la part davantera d'un cotxee Des de la part davantera d'un cotxee Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir He somiat dàlies i he cagat roses M'he cruspit l'Arc de Sant Martí Des de la part davantera d'un cotxe He conduït els records de l'ahir I m'he vist l'ànima reflexada En el nen que era ahir