Cercles

Feia temps que avançàvem en cercles, ens calia seguir noves sendes. Silenciosa vas desaparèixer com el soroll que fa l'herba en créixer I en les restes del nostre naufragi d'un final que ja era necessari, una pena dolça i un bitllet d'anada, versos d'una poesia inacabada. Ens veiem esta nit en els meus somnis, ara almenys ens uneix la distància, ara sols compartim este buit. Ens veiem esta nit en els meus somnis, ara sols compartim este buit. Sé que el temps ja no tornarà, però em quede amb tot el que em vas ensenyar. Sé que prompte renaixeré perquè el meu camp de batalla és el present. Guarde tot el que em vas ensenyar quan mirant-me em vas dir murmurant: ʺla vida es un instant, no penses en demà, quan recordes açò somriuràs.ʺ Ens veiem esta nit en els meus somnis, ara almenys ens uneix la distància, ara sols compartim este buit. Ens veiem esta nit en els meus somnis, ara sols compartim este buit. Sé que el temps ja no tornarà, però em quede amb tot el que em vas ensenyar. Sé que prompte renaixeré perquè el meu camp de batalla és el present. Tu em vas dur a eixe lloc on no existia la por. Com si no hi hagués ahir, com si no hi hagués demà. Vam perdre la raó, junts ens vam menjar el món, vam viure com si fos com si fos l'últim segon. Víctimes del desig de la màgia de l'instant fàcil de recordar, impossible d'oblidar. Eres la mentida més vertadera que em queda, no vull tornar a veure't, vull veure't tornar.