Vola

Crida el món que respiris fort, de què et preocupa no te'n quedis res. Obre la mirada, sent el teu instint, allunya't de la por i de qui et vol petit, no te'n quedis res. I potser seràs cançó a l'alba, que el vent ens porti la sort. Esperar aquest nou miracle i poder-lo viure junts, que una flor neixi en l'obstacle i se'ns emporti ben lluny. Vola per damunt de l'oceà, aprenent a respirar, dibuixant un nou demà. Com una espurna de llum que il·lumina i no s'apaga, i mai no s'apaga. Milers de mans, milers de mons, milers de mirades on queda amor. De qui no et vol bé, no te'n quedis res. Que la sort i l'amor arriben i se'n van, com les onades del mar tot és passatger. Estima't bé, que no et freni res. I potser seràs cançó a l'alba, que el vent ens porti la sort. Esperar aquest nou miracle i poder-lo viure junts, que una flor neixi en l'obstacle i se'ns emporti ben lluny. Vola per damunt de l'oceà, aprenent a respirar, dibuixant un nou demà. Com una espurna de llum que il·lumina i no s'apaga, i mai no s'apaga