En aquest bosc

S'alcen arbres blancs com versos. Uns més rectes, d'altres corbats, alguns marcats per les mans dels amors que hi han passat. Aquest bosc té tanta força com por, por del blanc immaculat, por de la negror de ser oblidat, i sembla que de tant que hi ha plogut, no ha quedat cap petja que expliqui com saber-hi estar (en aquest bosc). Però avui (de nit), quan tots els pigments s'han assecat, els arbres se m'han fet escorça i com una foguera m'han abraçat i el blanc es torna creatiu enlluernant a toc intermitent i en la seva personalitat se'm fan vida.