M’esculls

M'esculls i dos o tres semàfors enllà, gairebé a l'horitzó, veig com em busques. Entre l'ambre i el vermell parpellejant ens abracem i no ens amoïna ni ens sancionen; i que s'esperin! I pel camí amb prescripció facultativa, sorprès, em mires: ens entendrem bé, no? Galant, esperpèntic, tendre, misteriós, i no em queixo i diria que em sacseges, que m'envesteixes. Em preguntes: tremoles? I penso i no ets una dona? Au, seu i tanca la porta, i vine, vine... I m'ensenya un balcó sembrat de poesia, i com després d'un orgasme, els ossos em cruixien. Satisfeta, miro el carrer amb vertigen i la nit ens entén però s'estén i ho saps, no, que avui no dormiré? I penso: ai! I penso: ei! Avisa'm abraça'm digues-m'ho tot.