Cor en Dansa

Cada volta que em pose en la correcta posició Pot començar l'espectacle, la descomposició D'un temps que passe descongestionat del món Sense pressa sense horaris,ñ escrivint tot el que vull Duc l'ànima en un puny, un canut en la palma I un munt d'il•lusions que sé que el temps ja no em guarda Ansie fugir d'esta gàbia I com no puc em refugie en l'escut de la paraula Potser et sone absurd, inculte, ocult, buit... Tan sols surque el tumult en l'absurd de l'enyoransa I m'aferre a un amor pur si és que em falta confiança I me'l cusc en el centre molt a prop de la panxa. Quan el sol es troba ocult, la lluna em dóna lactància I quan m'ofusque per la nit em naix la desconfiança I que és això de l'esperança? A estes hores de foscor, cosa de la discordança Quan el sol es troba ocult Quan el cor es posa en dansa Quan el sol es troba ocult, quan el cor es posa en dansa És quan pense i dic que puc fer l'amor en la distància Són moments d'inspiració, dur l'acció a l'escriptura Sabent que no importa el ressò si açò és la meua cura Falta literatura qüestions de cap i cua Quan l'odi vola baix guanye altura Intente fer-ho així, tranquil, obtús, viu I és esta condició la que sempre em contradiu Matinera brisa d'estiu, com un voltor Jo sols estic buscant el meu niu A la cerca d'un adjectiu tan crític com positiu que no trobe Aixina que de festa i de rave i que mal eh? Pensar que això és la llibertad? Donar algo que no siguen decepcions per als pares. Putades naixen creixen d'experiències passades M'enfronte als angelets deixe jugar als dimonis Timbre confús i tosc, de tan cridar, afònic Colpet pa berenar, lo més lògic Quan el sol es troba ocult, la lluna em dona lactància I com a insult tan sols diré que el meu cor ja es troba en dansa. I, què fàcil és recordar-la Quan immòbil em corromp i m'enganxa Quan el sol es troba ocult Quan el cor es posa en dansa Quan el sol es troba ocult Quan el cor es posa en dansa És quan pense i dic que puc fer l'amor en la distància Són moments d'inspiració Dur l'acció a l'escriptura Sabent que no importa el ressò Quan tenim l'amargura Ànima viuda i muda S'escura la tortura D'una llengua amagada Corrompuda Són moments d'inspiració Dur l'acció a l'escriptura Sabent que no importa el ressò si açò es la meua cura Falta literatura, qüestions de cap i cua Quan l'odi vola baix guanye altura