Bocamoll

Ja és de dia i el sol va sortint. I les angoixes es quedaran al llit. Les nits son fredes i el vent està bufant i me n’adono que enyoro el teu escalf. I ara vas i em deixes sol amb el desencís abraçant-me. I em fa mal recordar per un instant la teva imatge.… Trista imatge. La teva imatge. Torna a ploure i els carrers son molls. I entre les ombres intueixo el teu cos. Invento contes sobre la barra d'un bar. L’ampolla és buida, em sento acabat. I ara vas, i ho expliques tot com un bocamoll arrossegant-te. I no saps que tothom et coneix i coneix les teves trampes, les teves trampes. A qui vols enganyar. A qui vols enganyar. Si la vida com tu vols no funciona, gira cua i roda el món. Que la història, les errades, no perdona. Torna a començar de nou. I ara vas, i em deixes sol amb el desencís abraçant-me. I em fa mal recordar per un instant la teva imatge. Trista imatge. La teva imatge. A qui vols enganyar. Si la vida com tu vols no funciona, gira cua i roda el mon. Que la història, les errades, no perdona. Torna a començar de nou. Sona el telefon i el deixo sonar. Segur que és ella, sortiré endavant. Ja no m’importa, ara he fet el pas. Velles històries, son cosa del passat.