Què puc fer per tu

Que ràpid que passen els dies, quan no tens ningú a prop. Sonen mil cançons avorrides, amagades allà al fons. Mai s’ajunten les vies, tenim el cor rovellat. Com una broma la vida, se’ns escapa de les mans. I amb recança deixem enrere l’esperança, que algun dia s’acabi d’una vegada aquest malson. Quan l’olor de les flors no t’arriba i el dol captura el teu cor. I els amics o se’n van o t’obliden i s’acaba la teva sort. I amb recança deixem enrere l’esperança, que algun dia, s’acabi d’una vegada aquest malson. Ja ningú se’n recorda de dir paraules senzilles. I dir t'estimo resulta ridícul, ja no ho diu ningú. I oblidem que podem fer servir el nostre somriure un trist t'enyoro que et cuidi i et digui : Què puc fer per tu. I amb recança deixem enrere l’esperança, que algun dia, s’acabi d’una vegada aquest malson. Ja ningú se’n recorda de dir paraules senzilles I dir t'estimo resulta ridícul, ja no ho diu ningú I oblidem que podem fer servir el nostre somriure un trist t'enyoro que et cuidi i et digui : Què puc fer per tu.