Humanitat

Vora el port però lluny del mar s'amaga com un animal, la ciutat. El sol mulla els carrers d'un trist daurat i ens mostra la sang d'un final fatal. Surto abrigat com un esquimal, busco escalfor entre llibres cremats. La pell se m'esquerda com vidres trencats i mentre moro em pregunto, per què has marxat? La humanitat. Ningú em parlarà com ho feies tu, ningú em mirarà com ho feies tu, ningú m'omplirà com ho feies tu i ningú es menjarà el meu cor, tan sols tu.