Arrapat a tu

Veig els rius, veig les valls i com l'aigua sempre acaba al mar. Veig el cel que un dia és blau i un altre gris i tapat. I és que quan pujo aquí dalt i volo amb tu ben arrapat, Veig que tot, tot va passant, tot es mou, està ordenat. S'alcen ciutats, s'engrunen murs i amb ells s'ensorren solemnes vanitats. Volien poder i en volien més; jo escullo volar lleuger. Per alçar el vol i volar junts, tot el que em cal està al meu abast. Per alçar el vol i volar junts, un vol simple i elegant. Veig el dolor que és tan humà, veig la por que no deixa respirar. Jo dic prou, deixeu-me estar, que aquí dalt ho he ben trobat. Si la veieu i voleu pujar, teniu l'àguila que està esperant. Quan vulgueu volem plegats, si ho girem el dalt passa a baix. Ja n'hi ha prou, jo dic prou, volo arrapat a l'amor. I jo dic prou, deixeu-me estar, vaig allà on em porta el cor. Jo ja en tinc prou, volo arrapat a la gropa de l'amor. I jo dic prou, jo ja ho tinc clar, viure aferrat a l'amor.