El racó del romaní

Al racó del romaní ja fa estona que s'espera van mirant per llà i per qui els seus ulls de primavera. No coneix cap més camí no existeix cap més drecera sap que ha de passar per quí prò l'espera el desespera. Ha dit mai més no miraré enrere. Quan el cel és tot foscor l'infeliç no s'hi pot veure. Ja no hi ha més horitzó que el que abasta amb la mà oberta. S'ha rendit ha dit que prou Ja no busca, ja no espera Ha llençat un vell retrat que portava a la cartera i ha dit mai més no miraré enrere. Prò a la nit l'he vist capcot mort de fred sense jaqueta amb els colzes als genolls i les mans a la barbeta. ""M'estaré una estona aquí assentat a la vorera olorant el romaní esperant la primavera"" Ha dit mai més no miraré enrere. Ha dit mai més no serà el que era.