La llum de l'Alba

Cantava amb desgana vivia amb estil teixia bufandes de llana i de fil Pintava algun quadru de barcus pel nil Gastava amb els altres la burla subtil En ple mes d'octubre esperava l'abril Quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil S'amagava al bosc entre alzines sureres menjava llavors i gotetes de gebre Entregava el cos com a humil recompensa quan veia que no tenia res a perdre i, boja per fer alguna cosa important S’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra l'han incinerat en una gran foguera han tirat al mar un gerro ple de cendres i han cridat ben alt: per favor mai tornis a néixer.