Ofrena

No és la primera volta Que veig nàufrags en la costa I sé que podria ser un d'ells Em pregunte en què degueren pensar Abans de llançar-se al mar I deixar-se arrossegar No vull pujar a un tren I sentir-me passatger No hi haurà una altra manera Per poder frenar la fera I jo m'entregue com a ofrena Fins que arribe una treva Que afluixe aquest nuc que apreta No m'esperes despert Ens hem asomat al precipici Entre el seny i el vici I hem fet un pas en fals Li hem vist els queixals al llop Des de ben a prop I hem fugit del seu alé Mire cara a cara les antigues cançons Un mirall directe a l'univers interior Energia continguda en tres minuts de ràbia Sent la melodia d'una era anterior I els anhels s'enfronten als assoliments No hi haurà una altra manera Per poder frenar la fera I jo m'entregue com a ofrena Fins que arribe una treva Que afluixe aquest nuc que apreta No m'esperes despert