DOS SEGONS

Jo, que de tu esperava la samarreta blanca arrugada entre els meus llençols. Jo, que de tu esperava una nit com una altra al costat de la llar de foc… I veuràs com la nit s’agita i tu no ho oblides, què se n’ha fet d’aquell perdó. I tndràs ganes d’abraçar-me, i jo de no tocar-te, què se n’ha fet d’aquell enyor. Jo, que ja t’esperava amb la camisa de quadres que portaves aquell juliol. i jo, que ja t’esperava al portal de casa per donar-te la meva sort… I veuràs com la nit s’agita i tu no ho oblides, què se n’ha fet d’aquell perdó. I tndràs ganes d’abraçar-me, i jo de no tocar-te, què se n’ha fet d’aquell enyor. I veuràs com la nit s’agita i tu no ho oblides, què se n’ha fet d’aquell perdó. I tndràs ganes d’abraçar-me, i jo de no tocar-te, què se n’ha fet d’aquell enyor.