SOL D'HIVERN

Planto cara al desembre, no em preocupa res més. El sol d’hivern, com la fulla perenne, resilient mentre no s’aturi el (temps). Digue’m si així puc cantar-te les notes que tnc. O si, tant se val que ho intent sense fer-nos mal. El meu món crida ben fort que de pluja no en vol, que ja no m’hi puc veure. I em reclama l’esforç d’acceptar-me com soc. I és quan tot comença que em reconec de nou. Amb el fred del desembre, em confno allà on no puc dormir. Un satèl·lit maldestre, atrapat en un món que gira. Digue’m si així puc cantar-te les notes que tnc. O si, tant se val que ho intent sense fer-nos mal. El meu món crida ben fort que de pluja no en vol, que ja no m’hi puc veure. I em reclama l’esforç d’acceptar-me com soc. I és quan tot comença... El meu món crida ben fort que de pluja no en vol, que ja no m’hi puc veure. I em reclama l’esforç d’acceptar-me com soc. I és quan tot comença que em reconec de nou.