Monotonia

Jo de veritat que no sé que polles em passa Tot el dia fora i ni un peu per casa Atabalat de toparme amb tantes masses Però és que només estic bé si m'abraces Molta merda dins el meu cap Que m'arrosega fins al fons del mar Es fa fosc i no trobo la claror És pel patiment tota aquesta por Dolors i més dolors que sento dins el pit No és covid però si quan fallen els amics Aquells en qui tu més confiaves Al final te l'han fotut per l'espatlla Jo no soc de dretes però de dret a la merda I és per ser sempre un zero a l'esquerra Jo no vull de ningu dependre però he d'aprendre A estimarme i somriure Perquè, som lliures si ens esforcem Però amb sobreesforç al final cauré Sobretot he de ser fort ho sé Però no demanis més del que pot la meva ment Tants xàfecs a la vida que quasi res m'anima I és que sento que en pena vaga la meva ànima Perquè no sóc d'aquí, d'aquest país Em tenen atrapat sembla el meu fi Jo voldria volar però estic aterrat De no saber aterrar al terrat d'aquell bar Atenc a l'herba ja que ella em destensa De festa o sense premsa per pensar En tirar cap endavant superant els mals Tot i que, mandra em fa perquè negar Tot això de lluitar una mica em desmotiva Per les movidas d'aquest nai durant la vida Algun somni hauré de tenir per ser free Fred com el gel no vull estar al teu feed Perquè la fama no em crida pas ami Jo vull rapejar no el millor com màgic Simplement la ment descansar Si escau parar pero si es cau agafar Fort el braç d'aquell que si em va ajudar No de tots aquells que m'han abandonat