Buit i el neguit

M'encanta el buit quan el tinc davant ben escolpit El "click, click" del rellotge o el trepig de fullaraca quieta a l'alba Pacient però atenta al vol dels ocells Que va lent, que va lent El silenci onejant com un finde en va, bah! No hi ha res com un full en blanc Esperant com quatre pigues que es deixen tocar O un acord que suaument es va fonent Deixar de ser per seguir existint, Un lema tan banal pot ser més important Pot ser que això sigui el més rellevant No pas el neguit per fer el que ni sé Quatre frases a la meva bola Per oblidar el soroll d'allà fora Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar Com ho fem, com ho faig per viure sense oblidar Que hi ha alguns abrumats de tant de benestar Entretant, abordem les estones mortes que intentem evitar Em llenço de cap a un mirall fosc que em distreu Em transporta lluny, a una realitat tan real Que ni existeix És un globus desinflat El pes dels dies que esgotem S'esbaeixen per tubs en forma de carboni Gens idoni Viure en aquestes ciutats on s'ens ha apilat Tan enganxats que ara ens odiem Morint de ganes d'esclafar al següent Menjant engrunes del passat que cremem i enyorarem Pot aquest cant sonar més banal O com menys atino més desafino I entono amb el que hi ha portes enllà Somnis imposats a preu de mercat Quatre frases a la meva bola Per oblidar el soroll d'allà fora Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar? Com ho fem, com ho faig per viure sense oblidar Que hi ha alguns abrumats de tant de benestar? Com ho fem, com ho faig? Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar Abrumat de cantar contra aquest mal estat?