Silencis

A mi em fa por el silenci com qui tem un pou profund On si caus ben avall no saber ja com se'n surt Veure's sol al fons, preguntant-te què no has dit Fins que amb ungles rosegades lluitis per sortir Silenci és la moneda amb què et paga el teu govern Quan enterra a les cunetes la nosa que alguns li fem Silenci escriu tants llibres que queden ben maquetats I es llegeixen tan a gust sobre espatlles dels callats Soroll a la pantalla, és un "tuit" que algú ha penjat Ha llençat la pedra i rere el silenci s'ha amagat Silenci... és tot neguit el que he trobat Si tan a prop de mi et tinc per què sento aquest buit? Confia'm la paraula, jo em mantinc al teu costat Jo tinc dos silencis, un per compartir, l'altre per cremar