Teranyines

No hi ha plor, ni quasi neguit No s'hi veu clar, i per ara tot és esborrany Per ara, el foc s'ha apagat I tot i que encara quedin les brases Se'ns ha fos la flama Una gelor profunda ens esgarrapa la pell I em recorda aquells boscos que he talat en va Ara la flama descansa Rencorosa de tota la llenya que no he cremat A l'habitació teranyines On s'han enredat silencis Que ara resten mig en captiveri Mig expectants A què algú expliqui Què està passant Mentrestant La por ens assenyala pels carrers Ja no dissimula asseguda en un banc Rere les planes del diari Conspira en la incertesa que viu del buit I el que recol·lecta a les teranyines Potser entre tanta fressa Ens perdrem el fràgil aterratge de les converses Que arriben a l'ànima com les fulles al terra Aquesta nit, vetllaré per espolsar les ombres fora el llit Així demà podrem collir tota la claror dels racons