Udola la Lluna

Habitar l'inesperat i veure què en surt Un salt al buit com un crit en va Mirar des d'amunt què t'està passant És com si obrís els ulls dins el mar Hi ha estones que duren tan com mesos I signifiquen tant com una mera tarda A les nits afluixa l'esperança Sigues pacient; cap tirà atura el temps quan avança Caure en el silenci, deixar que sigui Temptar-se amb la vellesa com a vici Fer com a gest desesperat Vull passejar dins d'un com entre prats Tocar-se i cremar-se, i alhora trobar a l'altre Obrir les portes d'un amb les del món Enmig d'una calma pacient, udolarà la lluna Que traça ponts entre el que és i el que podrà ser