Vides a la intempèrie

Jo no tinc cap llapis amb què escriure el meu passat Moro entre pàgines d'aquell qui va manant M'han desterrat als marges del paisatge que he criat I amb mi m'he endut les cançons que narraven com ho he fet Visc a la intempèrie, escolpint un mosaic tan ric Que et fa de llar malgrat no ho sents I ara enterreu com si res, amb l'avenç com a bandera L'herència d'un futur que mai més podrà ser I ara que no hi ha terra ni tampoc qui la treballi Aquí heu triat cultivar l'asfalt Si tota aquesta gent menja tan i tan barat Serà perquè abans m'ho haureu robat Amagueu-me a l'altra punta d'aquest món Ningunejant el meu nom Tornaré per avisar quan l'últim pit-roig hagi mort I ni l'haureu sentit cantar Ni l'haureu sentit com fa...