DIËRESI

Poses paraules per dir el que estic cantant. Poses la veu per dir el que estic pensant. I no em perdonaria haver esperat sol el proper tren. I no em perdonaria haver esperat sol el proper tren. Dona'm la mà, no perquè ara sigui fosc, sinó perquè així em sembla tot més clar. Sonen espases a dins de la teva ment, cercant la direcció, confiant que el que estàs fent és el millor. I no em perdonaria haver esperat sol el proper tren. I no em perdonaria no ser a prop quan estàs absent. Quan estàs absent. Tiba'm la corda, fes que em soni sobre el pit. Que ressoni el que he sentit. Mulla'ns amb l'aigua que no haguéssim tastat mai. I si ens ho beguéssim tot et diria -estat feliç!- molt més del que mai m'hagués imaginat. I no em perdonaria haver esperat sol el proper tren. I no em perdonaria haver passat haver estat tan a prop del que m'has donat. Tu fas créixer en solitud el regal que ens fas. Van passant els anys, no t'has cansat, creixent endins. Fer córrer els dits pel tall dels llençols que ha esquinçat l'atzar I és aquesta andana on espero sol encara la que fa que em senti a casa, si ens trobem a partir d'ara junts al proper tren.