Camí de la Font

La fadrina va a la font a buscar un cantiret d'aigua, refilant com un ocell i saltant com una daina. Al passar prop del molí troba algú que l'esperava, troba el fill del moliner que li fa la mitja rialla. Si em donessis un clavell, jo te'n donaria un altre. Si tu em fessis un petó, jo te'n tornaria quatre. Quan arriba de la font li botzina així sa mare: -Molt trigaves a tornar! -És la font que a penes raja. -Molt despentinada vas! -És que el vent m'ha escabellada. -Molt enfarinada véns! -És la pols que aixeca l'aire. -Jo no veig que faci vent ni que aixequi pols tan blanca! -Aquí dalt potser que no... allà baix fa un altre oratge.