Es canó del 38

Ja fa molts d'anys retronava Però ha arribat fins avui Dalt es penyal de la mola Fa repòs el 38 Endormiscat dalt ses roques Sempre mirant a la mar Sa soledat li recorda Quan el feien retronar Eren temps de guerra No ho hem d'oblidar Avions i metralla enmig de la mar I aquell gran canó sentien retronar S'illa de Menorca va haver de lluitar Sa gent més gran d'aquesta illa Recorden amb sa tristor Dies passats d'agonies, de tristeses i traïció I enferritjat dalt ses roques Sempre dorm es vell canó Somiant quan a Menorca Defensant era es millor I sa gent no oblida quan sentien trons Tremolaven es vidres i queien es gots Alçaven mirades des de cales fonts Sa boca allargada escopia foc Era el 38 Mirant el cel com l'envolta Mira amunt un pescador Cercant ses senyes de l'avi Es pot veure es vell canó I ara es silenci acompanya Es canó del 38 Sol i llevant li regalen Es records que ja li han fuit Eren temps de guerra No ho hem d'oblidar Avions i metralla enmig de l' mar I aquell gran canó sentien retronar S'illa de Menorca va haver de lluitar Era el 38